S. Clarós
La sentencia del Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona que ordena
revertir l’eix verd del carrer Consell de Cent, al considerar que l’obra ja executada
contradiu el Pla General Metropolità (PGM), deixa alguns missatges alliçonadors
tant als lobbys empresarials que van interposar la demanda contra la
reurbanització, com a polítics i ciutadans enardits i mobilitzats per estímuls apriorístics,
incapaços de debatre serenament i acordar el futur de la ciutat.
Primer missatge, volgut o no, de la jutgessa als promotors de la
demanda: si no us agrada la reforma de l’eix verd ho desfem i aquí no ha
passat res. La contundència del dictat judicial que ordena revertir la obra
del carrer de Consell de Cent ha sorprès a les pròpies patronals demandants, el
president de les quals va comparèixer amb els pantalons mullats: home,
tampoc calia prendre’s-ho així. Com quedem doncs? Als lobbys empresarials
se’ls ha vist les intencions que no són altres que intentar dissuadir l’alcalde
Collboni d’una possible aliança amb Barcelona en Comú que donaria continuïtat a
les reformes iniciades sota l’alcaldia d’Ada Colau. L’ensenyament moral d’aquesta
història és que les diferencies de caire polític no es dirimeixen als jutjats
sinó al Ple municipal.
El segon missatge i el fons de la qüestió: Les solucions que demanda
avui la societat en la transició digital i sostenible no troben encaix en el PGM
de 1976, tan obsolet que s’interpreta i es modifica puntualment a conveniència
quan interessa, però que alhora té una solidesa com a corpus normatiu regulador
que passats 47 anys de la seva aprovació encara
ningú s’ha atrevit a revisar. Les raons d’aquest desencaix les vaig
explicar en un recent article en aquest mateix blog Superilla Barcelona, El pla Superilla
Barcelona bé podria representar, sense ser-ho formalment, una requalificació
conceptual dels usos del sòl urbà, responent a les noves dinàmiques socials i
econòmiques de la ciutat com per exemple la necessària i obligada reducció del
transit a l’eixample. Una nova realitat que desdibuixa o difumina les línies
gruixudes que ordenaven i creaven seguretat en el paradigma anterior,
condensades en el Pla General. Quan es qüestionen els límits i l’ordre
establert sempre hi ha una actitud reaccionaria d’una part de la societat que té
por a perdre privilegis, a perdre la raó, i que desconcertada no sap reubicar-se.
Aquesta és l’actitud de la Patronal.
Si bé, el PGM va definir l’any 76 els usos del sòl amb unes claus
urbanístiques que diferenciaven els sistemes d’espais lliures, de vials, de sòl
industrial, residencial, equipaments, etc. estarem d’acord que el nou paradigma
social qüestiona la unicitat d’ús del sòl urbà. Per posar alguns exemples: Amb
la digitalització ha arribat el teletreball que qüestiona la divisió zonal
entre residencial y activitat econòmica, i difumina també la divisòria entre
les oficines (terciari) i la fàbrica o taller (industrial). Paradigma d’això és
la Modificació del PGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou,
també anomenada Pla 22@. Per altra banda, nous models de negoci estan
replantejant l’ús de les plantes baixes cada cop menys comercials. L’e-mail i
el whatsapp han deixat quasi obsoletes les bústies de les cases, i al seu lloc
es troben a faltar unes taquilles per a la paqueteria d’Amazon. Airbnb confon
hostal i habitatge, usos excloents en canvi en el PGM. El que abans era una
zona verda, avui pot ser un hort urbà. Les activitats esportives relegades als
equipaments, ara surten al carrer cada vegada que hi ha una cursa o marató que
canvia puntual i transitòriament el sentit del seu ús. Les cobertes dels
edificis ara poden ser generadors d’energia i les comunitats veïnals poden
factura-la a la xarxa. Per això ha fet falta canviar normatives i regulacions. La
distribució de l’espai d’un carrer de l’eixample ha canviat al limitar la
càrrega de transit i augmentar l’espai per a bicicletes, terrasses, bars, vegetació
i mobiliari urbà, de manera que desapareix la tradicional divisòria entre
calçada, vorera, plaça... Quedi clar doncs que la ciutat d’avui dista força de
la de l’any 1976, i les circumstàncies que envolten conviden a adoptar nous
camins per retrobar equilibris. La sentència de la jutgessa del tribunal
contenciós de Barcelona és una invitació tant al govern municipal com als que
practiquen l’art reaccionari a que meditin quina cabuda tenen en el PGM totes
aquestes subtileses, i quines línies gruixudes esborrem i quines no!
El PGM va ser una eina decisiva en el seu moment per a la construcció de
la ciutat democràtica enmig de fortes tensions i pressions de propietaris i
especuladors hereus del franquisme en el darrer terç del segle passat. Va
representar un veritable contracte social, atesa la seva natura política profunda,
o una constitució urbana fàctica, si es vol –ambdós conceptes serien aplicables-
explica el director del Muhba, Joan Roca, a la presentació del llibre biogràfic
d’Antoni Solans, actor principalíssim del PGM, Barcelona 1969-1979. Els anys
decisius del planejament de la metròpoli. La jutgessa sembla estar dient
amb la seva sentència que Barcelona necessita ara una eina urbanística que
estigui a l’altura per construir la ciutat sostenible del segle XXI.
No sé realment quin és el sentir de la magistrada que ha dictat aquesta
sentència però no la crec tan ingènua com per no saber que la seva sentència no
tindrà cap recorregut perquè la revocarà amb tota probabilitat el tribunal d’instància
superior a requeriment del recurs que ja ha dit el govern municipal que
presentarà. Però la seva forma de procedir davant d’uns lobbys empresarials
vuitcentistes, entre els que s’hi troba la patronal Foment del Treball, interpel·la
als que s’oposen a una ciutat més verda, replicada a moltes altres ciutats del
món amb altres noms i altres característiques. Interpel·la el progrés i el
destí de les ciutats que seran sostenibles o insofribles. La recomanació als
demandants és que procurin entendre els signes dels temps i les claus del nou
paradigma i abandonin la trampa de la nostàlgia d’un passat que ja no existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada