Translate

dilluns, 16 d’agost del 2021

Preu de la llum i estil de vida



S. Clarós

El preu de la llum és una de les armes llancívoles contra el govern preferides per l’oposició, encara que tractant-se del PP l’arsenal és immens. Però també és un dels canals que mobilitza més desafecte entre la ciutadania que busca culpes entre el presumpte abús de l’oligopoli de les Elèctriques, l’afany recaptatori de l’Estat i l’indesxifrable suma de conceptes de la tarifa. De tot hi deu haver, però el debat sembla recrear-se en la confusió i el malestar de la “sospita”, sense entrar al fons de la qüestió que és el canvi de model energètic i les seves conseqüències: s’ha acabat l’energia barata.    

Corren temps en els que la percepció ciutadana de mala gestió, de mals resultats i ombra de corrupció, erosiona la confiança i el suport a les institucions, als governs i també als partits polítics. Afebleix, en definitiva, l’autoritat de l’Estat i la seva legitimitat, acabant per qüestionar la democràcia i aplanant el camí als populismes. La recessió econòmica de 2008 i la Pandèmia han contribuït a crear un estat irat de frustració popular, sobretot entre les classes mitjanes, ara molt exigents, que fa que davant l’augment dels preus de l’energia, ens blindem amb mesures pal·liatives com el decret de pobresa energètica, la reducció de l’IVA, o la remunicipalització del servei que, si bé poden donar senyals benintencionats, no toquen el fons de la irritació i del temor d’àmplies majories socials: quan el cost de béns i serveis com l’habitatge, la llum o la gasolina, que són essencials per a un estil de vida de classe mitjana, augmenten a un ritme superior als ingressos de les llars es pot desencadenar una crisi social i política. Les causes últimes, de les que se’n parla poc, són l’escassesa de recursos materials i energètics per continuar proveint els serveis que demanda la societat benestant, el turisme de masses, les segones residències i els SUV (Sport Utility Vehicle), per posar alguns exemples que identifiquen l’estil de vida de les classes mitjanes occidentals. Aquest és el fons del debat que ningú vol fer sobre el preu de la llum.   

Canvi de model energètic

El preu de la llum és un indicador de la tensió que genera el canvi de model energètic a escala global. Al marge de diferencies en els mercats elèctrics locals (no tantes en el context europeu), la remor de fons que inunda l’escena mundial és la transició del model energètic, els canvis en la forma de produir i de consumir que determinaran en els propers decennis unes noves i diferents formes de convivència, de relacions comercials i polítiques, i d’estil de vida.  

Hi ha unes causes associades a aquest canvi de model energètic que són, d’una banda, la desinversió en cerca de nous jaciments d’hidrocarburs (la inversió s’ha traslladat a les renovables), i també la decreixent taxa de retorn energètic TRE (la TRE és l’energia  obtinguda per cada unitat d’energia emprada per obtenir-la) dels hidrocarburs actualment en explotació que, al marge d’altres circumstàncies conjunturals o de mercat que solen provocar una alta volatilitat dels preus, arrosseguen tendencialment a l’alça el cost de l’energia tal com estem veient aquest estiu amb el preu del gas i de les gasolines. Per si no fos poc, cal sumar el cost també creixent dels drets d’emissions que adquireixen les elèctriques en el mercat del CO2. No entraré a considerar l’efecte agreujant que té en els preus finals el sistema de mercat marginalista que opera als països europeus, ni els impostos i altres càrrecs que cada país aplica a la facturació en funció de les seves circumstàncies particulars, que tan entretenen avui als “experts” amb polèmiques estèrils perquè, si bé determinen diferencies entre països, no canvien essencialment la tendència a l’encariment de l’energia.  

El mercat elèctric trasllada aquests costos creixents segons el pes que tinguin els combustibles fòssils en el mix elèctric. Com més dependència d’aquests, més car el preu de la llum. Ara bé, per altra banda la creixent penetració de renovables en el mix elèctric, avui encara en una fase de desplegament incipient, i en alguns llocs com a Catalunya en fase preliminar de debat públic sobre el seu desplegament, contribuiran a reduir el cost de la llum, sobretot quan l’aportació de renovables al sistema sigui suficient per substituir el carbó, el gas i les nuclears. En aquesta transició de les fòssils a les renovables es produiran amb tota probabilitat grans tensions al mercat de l’energia a escala global, amb previsible desproveïment, amb pujades de preu que arrossegaran a crisis profundes aquells països que no hagin transformat prou ràpidament les seves economies.   

Canvi d’estil de vida

La península Ibèrica, una de les regions europees amb més abundància d’energia renovable,  podria ser en el futur la regió europea amb els preus més baixos de la llum tal com  expliquen Daniel Pérez i Joan Herrera, a Precios electricos: ¿Hambre para hoy, pan para mañana? . No obstant, això no vol dir energia barata. Els preu de l’energia renovable, a més dels condicionants del mercat, té a veure amb la baixa TRE en comparació a les fòssils i l’urani, i també amb la menor disponibilitat total ja que la generació solar i eòlica depenen de la superfície de territori disponible, un bé escàs si ens referim sobretot a territoris urbans i metropolitans on hi ha una gran demanda d’energia i poca capacitat de generació. Altres condicionants del sistema elèctric és la distribució i l’emmagatzematge. Qui es queixa avui de la pujada del preu de la llum, de la discriminació horària, es mostra escèptic amb els vehicles elèctrics i recela de les empreses industrials d’energia, és perquè en realitat no està disposat encara a acceptar que la única forma de reduir la factura elèctrica és consumir menys energia. Estalviar i fer-ne un ús més eficient. És aquí on el debat popular i mediàtic de la pujada de la llum interroga sobre el nostre estil de vida. Sobre la impossibilitat de mantenir el model industrial i de consum actual perquè l’aprofitament energètic amb font renovable no proporcionarà mai la quantitat immensa d’energia que avui malbaratem procedent del reservori fòssil. L’impacte principal es donarà en les activitats més intenses en energia com la mobilitat (el transport de mercaderies a llarga distància i el turisme), la mineria i activitats extractives, l’edificació, la construcció i les activitats relacionades amb la fabricació de ciment, ceràmica, vidre, i la fosa de metalls com l’alumini i altres. La resposta a aquest repte és la transformació del model econòmic i productiu cap a una economia circular més basada en els serveis que en els béns de consum. També en un model d’economies locals autosuficients amb menys mobilitat.

El món que sortirà d’aquesta revolució energètica serà molt diferent del que coneixem, com també ha passat en els anteriors canvis de paradigma energètic: el carbó, l’electricitat... El progrés s’assentarà sobre unes noves i diferents bases que transformaran completament el concepte de riquesa que hem integrat les generacions del segle vint. Aquells savis consells dels nostres pares “no deixis el llum encès o l’aixeta oberta” deixaran de ser el paradigma de la pobresa. L’austeritat és l’única estratègia viable que guiarà les tecnologies i la política d’aquest segle a diferencia del malbaratament que va ser la icona d’un model passat quan el preu barat del petroli va ser la causa per la qual la nostra generació ha consumit en 100 anys la meitat de les reserves planetàries d’aquest mineral, i ara es disposava a consumir la segona meitat... Potser vist així, aquesta societat entengui que l’augment del preu de la llum no és un senyal de decadència sinó una oportunitat per a les generacions que vindran a continuació. 

1 comentari:

El més llegit