S. Clarós
Es torna a parlar de Seat quan es compleixen 70 anys de l’empresa
sortida del Instituto Nacional de Industria (INI), entitat
estatal promoguda en temps de dictadura per industrialitzar el país. La fàbrica
de Seat a Martorell, integrada al grup industrial Volkswagen des dels anys 80, és
la primera en producció d’automòbils d’Espanya, que alhora és el segon país
productor d’Europa. Si Seat és important a Catalunya és perquè és gran, malgrat
el cofoisme d’uns governs de la Generalitat que sempre s’han vanagloriat de la
genuïnitat catalana de la petita i mitjana empresa, com si volessin convèncer de
que al pot petit hi ha la bona confitura. Malauradament, la deslocalització industrial
que va tenir lloc a les acaballes del passat segle va pràcticament extingir
sectors com el de l’electrònica de consum o la motocicleta, entre altres, que
tenien fort arrelament, i Catalunya va perdre pes industrial, sobretot de gran
empresa.
Que en ple estat d’alarma per la pandèmia, Seat es posés a fabricar els respiradors que demandaven les UCI dels nostres hospitals ens diu dues coses importants: La primera és que una gran empresa com Seat, encara que militi en el sector de l’automoció, pot produir tecnologia sanitària. Salvant les diferencies, l’electromedicina és perfectament assimilable a la fabricació d’electrodomèstics com ho és també el vehicle elèctric. La capacitat industrial i de resposta ràpida i eficaç té més a veure amb la dimensió i l’amplitud d’una cadena de valor complexa que implica multitud d’altres empreses de sectors diversos. Una constel·lació d’empreses auxiliars de components que sense un gran tractor com Seat no estarien fixades en el territori. L’important en aquests moments de canvis substancials és la capacitat industrial més que l’especialització.
La segona lliçó és que sense indústria autòctona, sense capacitat industrial en el territori, som febles i dependents. Catalunya ha de replantejar l’estratègia, igual que l’Estat en el seu conjunt, perquè quan es busca dimensió cal pensar en gran també territorialment, cal cercar aliances. Els projectes industrials que transformaran l’economia en els propers anys tindran a veure amb el Liti extremeny, amb el Sol del centre i sud de la Península, i amb els ports de Barcelona, València i Algesires del corredor mediterrani, només per posar alguns exemples de com la interdependència genera sobirania industrial si es pensa en gran. Les tensions viscudes els darrers dies entre polítics disputant-se la fabricació de bateries és just l’antiestratègia. No és admissible que per comptes de treballar buscant complicitats i complementarietats, els governants d’aquí i d’allà estirin la criatura cada u cap a la seva banda. Com és també inexplicable l’absència del Govern de la Generalitat el dia que actors públics i privats es conjuraven a Martorell per capturar inversions milionàries imprescindibles per a la nostra indústria.
També el futur desenvolupament industrial tindrà a veure amb els xips de silici que no fabriquem ni aquí ni a Europa. Els circuits integrats semiconductors són la base material de la tecnologia digital. La seva producció local és estratègica per tenir sobirania industrial. Els semiconductors (el lector disculparà que aquí no podem entrar en explicacions més completes i complexes) es fabriquen amb silici cristal·lí dopat amb impureses a escala atòmica. El procés de producció dels substrats de silici i la impressió dels circuits amb precisió de nanòmetres és molt sofisticat i costós. Hi ha poques fàbriques al món, la majoria al continent asiàtic. Per fer-nos una idea del grau de sofisticació, el gran terratrèmol de Japó fa una dècada va fer que empreses com Sony o Microsoft veiessin afectades les produccions durant mesos al trencar-se la cadena mundial de subministrament per l’afectació de les fàbriques japoneses a les vibracions. Cosa semblant ha passat aquest gener passat, en aquesta ocasió però perquè l’augment de la demanda mundial i l’afectació de la pandèmia va col·lapsar la producció mundial de microxips. El factor principal d’augment de la demanda que ha sigut determinant en l’escassesa de semiconductors, que va aturar la producció el passat mes de gener a Seat, ha sigut la demanda generada pel sector de l’automòbil que s’ha digitalitzat. Europa, completament dependent de les produccions d’Àsia i EEUU, afronta la era digital amb una enorme vulnerabilitat.
La fabricació d’automòbils, en la era de la mobilitat sostenible, no serà emblemàtica com va ser en el passat, tampoc aconsellable si l’objectiu és la descarbonització, però això no vol dir que la capacitat industrial instal·lada a Catalunya per la cadena de valor de l’automoció no pugui continuar contribuint al desenvolupament econòmic i al benestar del país. En realitat, la producció a Martorell d’un model elèctric anunciada per Volkswagen significa en certa manera el retorn del sector de l‘electrònica a Catalunya, en aquesta ocasió per la via del cotxe elèctric, que com a mínim té un 40 % del seu valor en tecnologia electrònica de gestió, conducció connectivitat i potència. I un altre 40% en bateries. Seat està ja diversificant el negoci més enllà de la producció per capturar també una part del valor dels serveis associats a la mobilitat. La indústria auxiliar dissenyarà i produirà circuits i software no només pels automòbils sinó també per a la resta de fabricants de béns de consum i béns d’equip perquè en la digitalització tota cosa es connectarà a internet mitjançant microxips de silici. La producció de bateries anirà només parcialment a la electromobilitat. Les bateries serveixen a més pel funcionament de dispositius diversos, i seran essencials per la gestió de la corba de demanda de les xarxes elèctriques, i per a l’autoconsum en entorns amb un pes creixent d’electricitat procedent de fonts renovables.
Bateries de liti i altres vectors energètics com l’hidrogen verd, així com el disseny i la fabricació de semiconductors amb alt grau d’integració formen part de l’estratègia industrial de Catalunya i de l’Estat en el context de la transició cap a la electromobilitat i cap a una matriu de generació elèctrica 100% renovable. Aquests projectes industrials són candidats per rebre finançament europeu del Fons de Recuperació i Resiliència NG-EU, ja que demanen inversions milmilionaries. Es tracta de projectes ambiciosos només realitzables amb col·laboració entre territoris, administracions i iniciativa privada. L’obstinació de la política catalana dels darrers anys per mantenir un pols amb el govern de l’Estat, absorta en els conflictes partidistes interns i externs, i absent de les responsabilitats de governar és el pitjor auguri per portar-los a terme. Catalunya s’hi juga continuar figurant entre les regions europees més industrialitzades.
Els anys 80 quan Espanya estrenava democràcia i Catalunya autonomia ens planyíem del retràs que ens havia infligit els 40 anys que va durar la dictadura. Avui ja fa 40 anys que va morir la dictadura, Seat aquella fàbrica de l’INI sobreviu però no tenim ni fàbriques de bateries ni de semiconductors, que és el que demanda la nova era que iniciem. El retràs continua.
Que en ple estat d’alarma per la pandèmia, Seat es posés a fabricar els respiradors que demandaven les UCI dels nostres hospitals ens diu dues coses importants: La primera és que una gran empresa com Seat, encara que militi en el sector de l’automoció, pot produir tecnologia sanitària. Salvant les diferencies, l’electromedicina és perfectament assimilable a la fabricació d’electrodomèstics com ho és també el vehicle elèctric. La capacitat industrial i de resposta ràpida i eficaç té més a veure amb la dimensió i l’amplitud d’una cadena de valor complexa que implica multitud d’altres empreses de sectors diversos. Una constel·lació d’empreses auxiliars de components que sense un gran tractor com Seat no estarien fixades en el territori. L’important en aquests moments de canvis substancials és la capacitat industrial més que l’especialització.
La segona lliçó és que sense indústria autòctona, sense capacitat industrial en el territori, som febles i dependents. Catalunya ha de replantejar l’estratègia, igual que l’Estat en el seu conjunt, perquè quan es busca dimensió cal pensar en gran també territorialment, cal cercar aliances. Els projectes industrials que transformaran l’economia en els propers anys tindran a veure amb el Liti extremeny, amb el Sol del centre i sud de la Península, i amb els ports de Barcelona, València i Algesires del corredor mediterrani, només per posar alguns exemples de com la interdependència genera sobirania industrial si es pensa en gran. Les tensions viscudes els darrers dies entre polítics disputant-se la fabricació de bateries és just l’antiestratègia. No és admissible que per comptes de treballar buscant complicitats i complementarietats, els governants d’aquí i d’allà estirin la criatura cada u cap a la seva banda. Com és també inexplicable l’absència del Govern de la Generalitat el dia que actors públics i privats es conjuraven a Martorell per capturar inversions milionàries imprescindibles per a la nostra indústria.
També el futur desenvolupament industrial tindrà a veure amb els xips de silici que no fabriquem ni aquí ni a Europa. Els circuits integrats semiconductors són la base material de la tecnologia digital. La seva producció local és estratègica per tenir sobirania industrial. Els semiconductors (el lector disculparà que aquí no podem entrar en explicacions més completes i complexes) es fabriquen amb silici cristal·lí dopat amb impureses a escala atòmica. El procés de producció dels substrats de silici i la impressió dels circuits amb precisió de nanòmetres és molt sofisticat i costós. Hi ha poques fàbriques al món, la majoria al continent asiàtic. Per fer-nos una idea del grau de sofisticació, el gran terratrèmol de Japó fa una dècada va fer que empreses com Sony o Microsoft veiessin afectades les produccions durant mesos al trencar-se la cadena mundial de subministrament per l’afectació de les fàbriques japoneses a les vibracions. Cosa semblant ha passat aquest gener passat, en aquesta ocasió però perquè l’augment de la demanda mundial i l’afectació de la pandèmia va col·lapsar la producció mundial de microxips. El factor principal d’augment de la demanda que ha sigut determinant en l’escassesa de semiconductors, que va aturar la producció el passat mes de gener a Seat, ha sigut la demanda generada pel sector de l’automòbil que s’ha digitalitzat. Europa, completament dependent de les produccions d’Àsia i EEUU, afronta la era digital amb una enorme vulnerabilitat.
La fabricació d’automòbils, en la era de la mobilitat sostenible, no serà emblemàtica com va ser en el passat, tampoc aconsellable si l’objectiu és la descarbonització, però això no vol dir que la capacitat industrial instal·lada a Catalunya per la cadena de valor de l’automoció no pugui continuar contribuint al desenvolupament econòmic i al benestar del país. En realitat, la producció a Martorell d’un model elèctric anunciada per Volkswagen significa en certa manera el retorn del sector de l‘electrònica a Catalunya, en aquesta ocasió per la via del cotxe elèctric, que com a mínim té un 40 % del seu valor en tecnologia electrònica de gestió, conducció connectivitat i potència. I un altre 40% en bateries. Seat està ja diversificant el negoci més enllà de la producció per capturar també una part del valor dels serveis associats a la mobilitat. La indústria auxiliar dissenyarà i produirà circuits i software no només pels automòbils sinó també per a la resta de fabricants de béns de consum i béns d’equip perquè en la digitalització tota cosa es connectarà a internet mitjançant microxips de silici. La producció de bateries anirà només parcialment a la electromobilitat. Les bateries serveixen a més pel funcionament de dispositius diversos, i seran essencials per la gestió de la corba de demanda de les xarxes elèctriques, i per a l’autoconsum en entorns amb un pes creixent d’electricitat procedent de fonts renovables.
Bateries de liti i altres vectors energètics com l’hidrogen verd, així com el disseny i la fabricació de semiconductors amb alt grau d’integració formen part de l’estratègia industrial de Catalunya i de l’Estat en el context de la transició cap a la electromobilitat i cap a una matriu de generació elèctrica 100% renovable. Aquests projectes industrials són candidats per rebre finançament europeu del Fons de Recuperació i Resiliència NG-EU, ja que demanen inversions milmilionaries. Es tracta de projectes ambiciosos només realitzables amb col·laboració entre territoris, administracions i iniciativa privada. L’obstinació de la política catalana dels darrers anys per mantenir un pols amb el govern de l’Estat, absorta en els conflictes partidistes interns i externs, i absent de les responsabilitats de governar és el pitjor auguri per portar-los a terme. Catalunya s’hi juga continuar figurant entre les regions europees més industrialitzades.
Els anys 80 quan Espanya estrenava democràcia i Catalunya autonomia ens planyíem del retràs que ens havia infligit els 40 anys que va durar la dictadura. Avui ja fa 40 anys que va morir la dictadura, Seat aquella fàbrica de l’INI sobreviu però no tenim ni fàbriques de bateries ni de semiconductors, que és el que demanda la nova era que iniciem. El retràs continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada