Translate

divendres, 24 de juliol del 2020

El CO2 de la Champions


S. Clarós

El 27 de maig de 2009 es va disputar la final de Lliga de Campions de la UEFA entre el Barça i el Manchester United a l’estadi Olímpic de Roma. 15.000 persones van viatjar de Barcelona a Roma per veure en directe la final en 65 vols xàrter que van emetre pel cap baix 3.300 tones de CO2 en el desplaçament. El fervor de la victòria del Barça amagava un fet dramàtic: la crisi galopant que en aquell moment s’abalançava sobre tota Europa marcava a Catalunya una caiguda del PIB del 4%, i l’atur començava créixer a gran velocitat, el 112% de variació interanual el segon trimestre d’aquell any, un creixement mai vist. Mentre que la fotografia que publicaven els diaris l’endemà de la victòria del Barça vessava d'eufòria futbolística, la fotografia dels indicadors macroeconòmics mentre es jugava aquell partit, que no va ser portada en cap diari, ens glaçaria avui l’ànima per la frivolitat i l’irresponsabilitat col·lectiva d’una petjada ecològica colossal en temps de crisi rampant! Fotografies com aquesta darrera omplen arxius diàriament a la nostra societat benestant. Arxius fotogràfics que ningú vol mirar.

El turisme de masses, del qual el futbol de la UEFA n'és un cas particular, és energèticament insostenible. M’explicaré: Un Airbus  A320 ple pesa 77.000 Kg. L’expedició blaugrana a Roma de 2009 va recórrer prop de 2.000 Km (anar i tornar) aixecant 5.000 tones a 10.000 metres d’altura. L’energia  no renovable consumida en aquella expedició no tornarà a estar disponible almenys en desenes de milers d’anys. Tot un despropòsit energètic. El que vull dir és que sense l’energia de font no renovable aquell disbarat energètic, que tothom va celebrar tant perquè ningú va voler mirar la factura ecològica de l’esdeveniment, mai no s’hauria produït.

El món s’adreça cap a un nou paradigma energètic on només hi haurà disponible l’energia de font renovable, per més que alguns interessos encara avui del capital ho vulguin negar. El sindicalisme ja s’ha alineat amb el canvi profund de vida sobre el planeta que significarà viure de l’energia del sol i de l’aire. La tecnologia facilitarà un ús més eficient de l’energia. Els governs, han de vetllar per la planificació i perquè la transició sigui justa, posant els recursos necessaris per no deixar enrere cap grup social ni cap territori que es vegi afectat per la transformació industrial del nou paradigma energètic.

El rellotge d’aquests canvis ja està en marxa: la limitació, d’obligat compliment, de les emissions de carboni, és a dir, la limitació dels combustibles fòssils, entrarà en vigor a partir de 2021 segons els acords de les cimeres del clima de París i de Katowice. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima traçarà d’aquí a pocs mesos el camí d’adaptació a les noves formes de consumir energia, de produir industrialment en una economia circular i, en definitiva, de viure. Els canvis més importants en l’estil de vida de les nostres societats estan per arribar, i són una oportunitat per acabar amb l’economia oligopòlica i extractiva dels dos darrers segles. 

2 comentaris:

  1. Molt bé, Salvador. Endavant amb la lluita contra el canvi climàtic i contra els oligopolis energètics!

    ResponElimina
  2. Quan poses a la balança interessos com el futbol s'amaguen els disbarats que representen i les conseqüències que porta tot plegat a aquesta factura ecològica que pagarem amb la hipoteca del benestar del nostre futur....quanta raó Salva

    ResponElimina

El més llegit