Un altre món és possible després del 23J

S. Clarós

Una altra Espanya i una altre Món seria possible si les eleccions del 23J confirmen el camí de la recuperació iniciat pel govern progressista. El de les polítiques de protecció i cohesió social, l’economia productiva i sostenible, i un model social integrador de les persones amb independència de la seva condició de gènere, de nacionalitat i ideologia. L’alternativa de les dretes del Partit Popular i VOX ve condimentada per una amalgama de superxeria, patriotisme i animadversió, amb un discurs mentider que evoca la por a perdre seguretats i certeses antigues d’un món que fa temps que ja no existeix.

La dreta ve promovent en tota la legislatura un clima de desconfiança en les institucions i en el progrés apel·lant als principis d’autoritat i seguretat com a succedani de bon govern. La coalició d’esquerres no ha desembullat suficientment l’elevada complexitat de les polítiques de futur. El futur demana transitar camins de renúncies que ningú s’atreveix a anunciar amb claredat, per exemple, la reducció de la mobilitat privada, del consum desbocat, de la comoditat i dels privilegis. Canvis d’hàbits i d’estil de viure que generen resistències i costen d’acceptar per a moltes persones. Escenaris de present i futur que demanen també canviar el focus de les prioritats personals i col·lectives, com entendre que el moment de crisis diverses i reptes majúsculs precisa diàleg i consensos enlloc de confrontació.

Les dretes i ultradretes creixen arreu d’Europa paral·lelament a l’augment de la temperatura d’uns estius cada cop més càlids per sobre del tròpic a l’hemisferi septentrional, on es troba la major part de terra emergida del planeta. Però el temor dels incrèduls i impertèrrits indiferents a l’esclafament global no són tant les onades de calor, cada cop més freqüents i intenses, com l’arribada a Europa de migrants desplaçats per l’abrusador clima de la franja intertropical, on les collites ja fa molt que no arriben a satisfer la demanda alimentaria de la població. On la sobreexplotació d’aqüífers i de recursos naturals ha anat assecant la terra i l’ànima dels seus pobladors. La pràctica totalitat del flux migratori que prova de travessar la Mediterrània busca directa o indirectament refugi climàtic. Busca aixoplugar-se de la pobresa extrema. El desplaçament de les poblacions en períodes d’escalfament climàtic forma part de la història geològica del planeta.

La dreta espanyola i l’extrema dreta assenyala aquests moviments migratoris com una amenaça que fa trontollar els valors de l’Europa blanca, cristiana i rica, amb missatges excloents, activant el sentiment d’animadversió cap aquells que truquen a la porta de la Catalunya, l’Espanya i l’Europa de les seguretats i del benestar. L’extrema dreta negacionista priva del dret al planeta a les generacions futures que veuran com les actuals els han manllevat els recursos en el seu benefici propi. L’animadversió també cap a les dones, els homosexuals i, en definitiva, la por al moviment de feminismes que es rebel·la contra la cultura patriarcal que sotmet, encara avui, a la desigualtat amb violència de gènere. En tercer lloc la dreta i l’extrema dreta espanyola vol posar límits als drets de catalans, bascos, gallecs... perquè quan sent parlar una altra llengua sent amenaçada la pròpia. La por endèmica a la cultura és la incultura. La por, en definitiva, a la diferència, al diferent, rebel·la feblesa i incapacitat per a conviure. L’egocentrisme de la societat occidental europea és un bloqueig que condemna no només tercers països i cultures sinó també la pròpia supervivència.

La dreta propaga el missatge de la por, de la involució, per retornar a un passat de seguretats que ja no existeix ni existirà. La dreta no té programa perquè l’única recepta davant la crisi és mirar endavant i no endarrere. Busca falsament activar els ressorts de la nostàlgia. Però la nostàlgia no és un lloc habitable. És només un refugi temporal i fugisser de l’ànima. La por no fa progressar sinó que paralitza. Hi ha esperança i futur si no ens deixem paralitzar per la por.